Articles d'Opinió

Diada històrica a Lleida

11 de setembre 2019

Diada històrica a Lleida
Diada històrica a Lleida

A les terres de Lleida, l’Onze de Setembre s’ha celebrat aquest dilluns a la Seu vella de Lleida. Per a mi, no tan sols com a president de la Diputació, sinó com a ciutadà d’aquest país, ha estat un vertader orgull que haguem estat capaços de realitzar un acte conjunt de commemoració de la diada nacional, l’acte més important per qualsevol nació. Tant de bo que aquesta unitat institucional que acabem de palesar –no sempre és fàcil, certament, però ens hi hem d’esforçar– sigui el reflex unívoc de la voluntat de tots nosaltres en un objectiu comú, que no és altre que la llibertat nacional i social del nostre poble.

L’Onze de Setembre reivindiquem un país i un model de societat i e fonaments sobre els quals s’assentava un projecte col·lectiu. Aquell 11 de setembre de 1714, com havia succeït el 1707 al País valencià i el 1715 a Mallorca, liquidà tota una manera de fer dels catalans. Començant per la imposició de la Superintendència borbònica i continuant pel poder municipal, perquè la comparació del sistema municipal català amb l’europeu i el castellà de l’època en remarca el caràcter representatiu, obert i avançat del règim municipal català anterior a la Nova Planta.

La simplificació en qüestions històriques ha embolcallat el que en principi era una alternativa nacional sota l’aparença de conflicte dinàstic, quan el que es tractava era, fonamentalment, de la defensa de la identitat d’una societat en perill de dissolució i d’un model polític històric comú dels tres regnes. És així com, l’afebliment competencial dels municipis i l’oligarquització del seu govern –amb el nomenament de regidors vitalicis i la imposició del decret reial en substitució del sistema deliberatiu corporatiu vigent– es convertí en el nou punt de partença de la societat catalana del segle XVIII.

Si l’ensulsiada de 1714 va suposar la desnacionalització de Catalunya, d’aquella desfeta se’n van salvar, com ha deixat escrit Josep Fontana, els aspectes econòmics del projecte modernitzador que posteriorment afavoririen el creixement industrial; però  també, l’essència substancial del país: la memòria històrica, que s’anà transmetent, de generació en generació, fins als nostres dies.

L’Onze de Setembre, doncs, no representa cap commemoració nostàlgica d’una derrota, sinó un símbol de reafirmació, de perseverança, d’esperança i de futur. Una eina de reivindicació i mobilització ciutadanes que fa visible, any rere any en una de les festes civils més importants i multitudinàries d’Europa, la implicació moral i ètica, individual i col·lectiva, d’un gruix important del poble de Catalunya en la causa de les llibertats socials i nacionals.

Per tot això, avui 11 de setembre, la Diputació de Lleida participarà a l’acte central de Barcelona. Hi serà en representació dels 231 municipis de les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran per remarcar, encara més, aquesta unitat institucional palesada a la Seu Vella i el compromís de cadascun dels nostres pobles, viles i ciutats en la unitat institucional a favor de la democràcia, la unitat cultural i lingüística i la llibertat de la Nació Catalana.

A ningú no se li escapa que aquesta Diada és l’avantsala d’un dels moments polítics més compromesos i transcendents de la nostra història: el final d’un procés judicial instruït als nostres representants polítics i civils arran dels  fets d’octubre i la possibilitat real d’una sentència de culpabilitat, exemplaritzant i venjativa, que ens declararà els nostres representants –i a tots nosaltres, també–, oficialment culpables. Culpables d’escoltar la veu del poble, d’aspirar a una major equitat i benestar socials, d’aprofundir en els valors republicans i els Drets Humans en contraposició al vassallatge i servilisme monàrquics. Culpables, en definitiva, de voler ser lliures.

Mentrestant, i manllevant les paraules de l’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili en embocar, camí de l’exili, el coll del Portús: «Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em descoratjo, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització. De la màxima dissort sortirà el definitiu redreçament de la nostra història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut. Treballar en tot allò que jo pugui, perquè ressorgeixi –més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans– la pàtria caiguda.»

Visca Catalunya lliure!

Joan Talarn i Gilabert

President de la Diputació de Lleida