Salutació

La revolta d’uns quants generals conxorxats amb l’extrema dreta espanyola contra la República i el suport de la majoria de la jerarquia eclesiàstica va representar l’inici de la Guerra Civil espanyola. Una veritable «croada», com la definí teològicament el cardenal primat d’Espanya, contra la gent d’esquerres, especialment els «separatistes», catalanistes i basquistes.

Un dels escenaris més cruents de la Guerra del 36 se situà en l’anomenat Front d’Aragó, on la gran majoria de soldats eren milicians catalans, voluntaris o cridats a files per combatre per la República. Malgrat les absències de l’escala local en el relat historiogràfic general, és en aquelles coordenades bel·licistes i geogràfiques dels fronts de l’Ebre i del Segre que el municipi d’Almatret visqué en primera persona alguns dels fets més sagnants i punyents d’aquell conflicte bèl·lic. Per això, com reconeix el mateix autor del llibre, «són pocs els estudiosos o els historiadors que situen Almatret en el front de la batalla de l’Ebre o en el front del Segre. I, de fet, va ser escenari en grau divers dels dos grans fronts de guerra a Catalunya, un cas únic al país.»

D’històries generals sobre la Guerra Civil se n’han publicat a bastament, però, en canvi, els treballs sobre aspectes parcials o locals d’aquell conflicte més aviat escassegen o són directament menysvalorats. En el cas que ens ocupa, des del distanciament, relativització i contextualització de l’autor, amb La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l’Ebre i el Segre (1936-1939), recuperem un dels episodis menys coneguts, però que més canviarien el curs i la fisonomia social d’un petit municipi situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, a tocar del riu Ebre.

Si fins ara disposàvem únicament del valuós testimoni dels supervivents d’aquells anys, aquest treball del periodista i investigador de la Guerra Civil, Andreu Caralt, ens endinsa, amb més precisió, en una realitat poc o gens coneguda, com ara, l’arribada de refugiats a Almatret, la militarització del terme, els veïns i residents represaliats pel franquisme o el tràgic bombardeig del 12 d’octubre de 1938. En aquest sentit, tenim profusament documentats els atacs aeris de l’aviació antirepublicana –espanyola, alemanya i italiana–  sobre Barcelona, però no tant d’altres ciutats, municipis i territoris com Lleida, Almatret o el Segrià, on patiren proporcionalment encara més els efectes dels bombardejos sobre la Catalunya republicana.

Per al sociòleg Maurice Halbwachs, «història i memòria són dues maneres de mirar el passat. Des de la raó, la historia. Des dels sentiments i les emocions, la memòria.» I, certament, tal i com ha vingut fent la historiografia els darrers cent anys, «història» i «memòria» han estat els components essencials per explicar el passat dels pobles i les societats.

D’aquí, l’encert de la publicació d’aquest  treball. D’una banda, perquè complementa la memòria col·lectiva del municipi des de la recerca i la precisió historiogràfica i, d’una altra, perquè en el projecte de futur que com a poble volem construir, és en el passat, també, on hi trobarem algunes de les eines que ajudaran a fer-lo possible.

Joan Talaran i Gilabert

President de la Diputació de Lleida