SALUTACIÓ

Miquel Viladrich fou un dels pintors més destacats de la primera meitat de segle XX, quan la ciutat i les terres de Lleida visqueren un esclat cultural i intel·lectual sense precedents, amb músics, poetes i pintors que assolirien anomenada universal, com Vinyes, Granados, Pujol o el mateix Viladrich. Tots ells es van veure afavorits per la política cultural i artística de beques i pensionats de la Diputació de Lleida, un mecenatge discret, si es vol, però determinant en la formació i desenvolupament artístic de tot aquell arreplec de gent i talent.

Per a ampliació d’estudis, Viladrich es traslladà i s’instal·là als afores de Madrid, a un edifici que s’alçava solitari dalt d’un pujol esventat, i, tot i el pensionat provincial, s’hi establí en unes condicions frugals i paupèrrimes, «abocat a una existència de fam i de fe, perfectament combinades», com reconta Agustí Calvet (Gaziel) a les seves memòries. Aquest cèlebre periodista i escriptor el visità l’hivern de 1907 i en féu un retrat, entre còmic i tràgic, de la gèlida vida del pintor a la hivernal estepa castellana: «Sota la brusa anava fet un farcell de roba vella: duia un parell de mitjons, tres armilles i dos gecs, a més d’un tapaboques impressionant, com aquells que porten els pagesos quan es glaça la boira del Segre damunt l’horta de Lleida, i una boina espessa i ampla, de vellut bast i cendrós. No es veien més mobles que un divan tronat, un catre de tisora, mitja cadira de boga [sense respatller] i un gran caixó de figues seques trabucat, fent de taula, que duia aquest mot pintat amb lletres de motlle negre: Fraga».

Aquest Viladrich accidentalment estepari però fill de Torrelameu que descriu Gaziel, que passà la infantesa a Lleida i la joventut per mig món, i que a la Diputació de Lleida hi té una sala amb uns seus quadres, presidida pel més imponent de tots, «En Ton Pinar Calderó, alcalde d’Almatret», és el que dóna peu a l’última convocatòria i a aquest nou catàleg d’un premi internacional de pintura que, vint-i-set edicions després, contribueix a la difusió del gran mestre i personatge, i desvetlla l’interès cultural internacional per aquestes terres.

Joan Talarn i Gilabert

President de la Diputació de Lleida