Senyores i senyors.

Cervera és una de les ciutats més importants de Catalunya en l’àmbit d’una   cultura, la catalana, que viu en un mercat cada cop més ampli i competitiu, imposat des d’unes indústries culturals molt més potents que les pròpies i marcat per un procés de globalització creixent.

La història recent ens remet a una lluita continuada pel restabliment d’una realitat cultural que ha sobreviscut durant molts anys en la repressió i al marge de la política cultural oficial (de l’Estat), dins d’una gradació d’etapes que va des de la clandestinitat de la postguerra a la normalitat autonòmica i, d’aquesta, al moment actual en què la cultura catalana dels primers decennis de segle (com la llengua i la literatura), sia per mancances polítiques, sia per mancances estructurals, es troba en clar desavantatge respecte d’aquelles cultures que gaudeixen d’estatalitat.

Per això té tant de mèrit l’esforç de Cervera i la idea de compromís amb la societat i el país que subjau en totes i cadascuna de les activitats i propostes que tenen lloc a la ciutat, amb el benentès que, darrere de tot aquest capital cultural, hi ha planat sempre uns elements principals: la voluntat de col·laboració de la gent i les entitats i el suport de les institucions.

Una capitalitat cultural no s’improvisa com tampoc s’atorga per atzar. I, en el cas de Cervera, hi trobem un pòsit cultural de molts anys: la seva monumental activitat musical, encapçalada pel Curs Internacional de Música Emili Pujol, manifestacions civicoculturals de gran transcendència, com l’Aquelarre, el Festival de Pasqua, la Passió medieval... i una societat tothora organitzada al voltant de:

• Colles sardanistes i de campaners,
• de diables, trabucaires i geganters.

En resum, i vist des de l’àmbit local que tant la Paeria com la Diputació representem, la cultura no és un luxe, sinó un bé comú i un dret social, un servei bàsic i una necessitat que cal protegir. I, encara més, en cultures minoritàries i, sobretot, «minoritzades» com la nostra, la creació d’un esdeveniment col·lectiu com una capitalitat culturaladreçat a tot el domini cultural català és, a banda d’un gran encert, una necessitat de país que no compta amb l’estabilitat que proporcionen les estructures polítiques d’un Estat.

I és que, tant o més que la convivència de cultures, els reptes al quals ha de fer front la cultura catalana són, principalment:

• i com he dit abans, el de la globalització i la unificació del consum cultural, artístic i literari imposat des de les grans multinacionals del sector.
• i un Estat que menysprea pobles i cultures, que empresona, sanciona i persegueix els nostres representants polítics i civils.

Enhorabona, doncs, a la Paeria i a la ciutat de Cervera per l'excepcional tasca que esteu duent a terme en tots els àmbits i, de forma ben especial, a l'entorn del fet cultural, perquè la vostra capitalitat cultural, aquests dos centenes d’accions que heu desenvolupat durant l’any, posicionen, encara més, la ciutat, la comarca i les terres de Lleida com un dels referents culturals dels Països Catalans.

I molta sort, també, per al municipi del Vendrell, digne successor de Cervera en la Capitalitat Cultural de Catalunya.