Lleida és terra d’oportunitats, efectivament, però no perquè siguem una terra erma i verge, sinó perquè la nostra història ens avala com a garantia d’entorn econòmic sostenible, de qualitat i íntimament lligat a les nostres fortaleses, que són les que estem identificant en els darrers anys com a base per a una nova economia, la bioeconomia.

Aquestes oportunitats les vam presentar, davant més de dos-cents empresaris de la resta de Catalunya, en un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Lleida dimecres a la Llotja de Mar de Barcelona. Intitulat ‘Lleida, terra d’oportunitats’, vam poder desplegar també una de les nostres fortaleses, que radica precisament en la unió institucional, econòmica i social en favor d’un mateix objectiu, transformar el model econòmic de les terres de Lleida, Pirineu i Aran. És aquesta forma de treballar col·laborativa entre cambres, universitat i administracions la que està fent canviar aquella vella mentalitat que frenava les nostres expectatives com a territori.

La de Lleida és la demarcació més extensa de Catalunya, però també la més despoblada. En el 38% del país vivim el 5% de les persones i concentrem el 53% de la producció agrícola, el 47% de la producció ramadera i el 35% de la superfície de boscos de Catalunya. Totes aquestes xifres aporten la magnitud de les oportunitats d’una terra entossudida en conviure de manera sostenible amb el seu entorn agrari però reforçant sectors estratègics i facilitant la aparició de sectors emergents i nous models de negoci que ens facin ser un territori atractiu per a fer arrelar projectes de vida i retenir talent. I això es fa promovent projectes econòmics dinàmics i rendibles.

Durant la Fira de Sant Miquel de Lleida hem celebrat el primer Congrés BIT, referència de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia, la primera ‘Fira de la bioeconomia’ i la primera Setmana de la Transformació Econòmica. Hem reflexionat, sí, però també hem mostrat projectes d’alt valor que només requereixen de la confiança del món empresarial per passar del laboratori a la producció industrial i comercial. I aquesta és clau d’actes com el de dimecres: que l’empresariat català tingui la informació de primera mà sobre les nostres oportunitats per a invertir en futur i en la Catalunya sencera. Perquè parlem d’un projecte de país quan diem que Lleida s’està transformant.

Des de les administracions estem acompanyant el procés de captació d’inversions amb la mirada posada en la transformació verda de l’economia dels nostres municipis i per això, des de la Diputació de Lleida, estem implicadíssims en la captació de fons Next Generation a través de vuit projectes tractors que, en total, aspiren a mobilitzar més de 500 milions d’euros i facilitar la creació de 6.000 llocs de treball d’aquí a l’any 2026.

Es tracta del Biohub CAT, punta de llança en l’aprofitament de les dejeccions ramaderes, a través d’un model que des de països del nord d’Europa estan monitoritzant amb gran interès; el Digital Innovation Hub del sector agroalimentari i forestal de Catalunya, que aplegarà productors, investigadors i desenvolupadors tecnològics a l’entorn del big data, la intel·ligència artificial i el 5G en el sistema agroalimentari i forestal; o el projecte de Valorització integral dels recursos forestals del Pirineu, per impulsar els usos constructius i tèrmics dels subproductes que genera la fusta dels nostres boscos.

Estic plenament convençut, i així ens ho van traslladar alguns dels empresaris assistents, que hem obert alguns ulls que desconeixien la potència internacional d’algunes de les empreses que dimecres van explicar els seus casos d’èxit. I part d’aquest èxit, a més dels esforços esmerçats pels seus dirigents i treballadors, radiquen en haver apostat al seu dia per una terra amb empenta, amb passat i moltes ganes de reinventar el seu futur.

Joan Talarn i Gilabert

President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís